Espero que aquesta notícia sigui bona. Una solució com la que va permetre al s.XVII la Unió de Brest (orígen de l'església grecocatòlica o uniata).
Els uniates són ucraïnesos catòlics de ritus bizantí, que en aquella època es trobaven sota domini polonès, que pactaren el retorn a l'obediència a Roma a canvi de mantenir el ritus oriental.
Una de les característiques d'aquests és també el celibat opcional del clergat. Ara, els casats no accedeixen a l'ordre episcopal que a la pràctica és exercit per monjos.
Que ningú s'esperi cap allau de neocatòlics anglicans: la pràctica, almenys a Europa, és baixíssima (més testimonial que moltes esglésies catòliques de per aquí).
En quant als ritus, que deuen ser sensiblement diferents al novus ordo, suposo que els mantindran. Crec que almenys un dels seguidors d'aquestes pàgines deu estar més al corrent sobre litúrgia que un pobre llec com jo.
Els uniates són ucraïnesos catòlics de ritus bizantí, que en aquella època es trobaven sota domini polonès, que pactaren el retorn a l'obediència a Roma a canvi de mantenir el ritus oriental.
Una de les característiques d'aquests és també el celibat opcional del clergat. Ara, els casats no accedeixen a l'ordre episcopal que a la pràctica és exercit per monjos.
Que ningú s'esperi cap allau de neocatòlics anglicans: la pràctica, almenys a Europa, és baixíssima (més testimonial que moltes esglésies catòliques de per aquí).
En quant als ritus, que deuen ser sensiblement diferents al novus ordo, suposo que els mantindran. Crec que almenys un dels seguidors d'aquestes pàgines deu estar més al corrent sobre litúrgia que un pobre llec com jo.
4 comentaris:
El ritu anglicà la ja fa temps que és acceptat a l'Església Catòlica. És un moment històric, no pas per les xifres, sinó per la importància del fet.
Bé, més que ritu anglicà, cal parlar pròpiament de l'ús anglicà, atès que l'origen del ritual anglicà és el ritu romà.
Alguna informació més a http://en.wikipedia.org/wiki/Anglican_Use
Gràcies, B. Sabia que almenys vós ens podíeu il·lustrar. He sentit dir que l'ús anglicà conservà molt de l'antic ritus romà.
L'ús anglicà en si permet d'emprar la traducció del ritu romà a l'anglès del XVI, amb particularitats litúrgiques divertides, atès que tant pots veure el nas del pebrere com el seu darrere. Hi ha molta pluralitat, altrament dita disbauxa. Tanmateix, l'ús anglicà és la norma entre els anglocatòlics.
Publica un comentari a l'entrada