dilluns, 3 de novembre de 2008

Bernarda Alba

Publicat el 11/4/2007

Vaig acabar ahir la lectura de La casa de Bernarda Alba. Magistral pintura del matriarcat, un matriarcat asfixiant (fins i tot castrant) que talla les ales a qualsevol il·lusió per part de les filles: prohibició de matrimoni per la germana 4rta (Martirio) i repressió dels desitjos amorosos de la petita, Adela, que la duran a la tragèdia.

Una mostra de la forma de ser del personatge central (Bernarda) es recull en aquesta frase, a finals de l'Acte I:

"¡Hasta que no salga de esta casa con los pies adelante, mandaré en lo mío y en lo vuestro!"

Però apareixen més temes apart de l'autoritat matriarcal, representada pel bastó que aquesta porta durant tota l'obra: el classisme, expressat en impedir casaments de les filles o el tracte amb les criades, el masclisme subjacent (tot i que no surt cap personatge mascul·lí) i la preocupació per les aparences ("(...) nos pudrimos por el qué dirán")