diumenge, 2 de novembre de 2008

Memòria per tots!

(Publicat el 15/2/2007)
Fa unes setmanes tinguérem ocasió de visitar un petit poble de l'Empordà, a redós de l'Albera. Tot passejant pels seus carrers arribàrem a la plaça de l'església. A una banda, en una zona enjardinada, s'aixecava un petit monòlit coronat per una creu amb la inscripció "(...) als seus morts, 1936-39". 
 
En ocasió del 70è aniversari de l'inici de la guerra civil espanyola la majoria dels ciutadans hem assistit atònits a la resurrecció dels fantasmes d'aquells moments dolorosos per als nostres pobles. S'ha passat de la magnificació i exaltació durant la dictadura dels caiguts pel Terror roig, terror que malgrat ser presentat com espontani no fou menys sagnant que la repressió posterior, a la de les víctimes del règim franquista (peixos petits, perquè els grossos van fugir cames ajudeu-me). 

Enmig queden oblidades les víctimes de tercera: aquells que van pagar amb la seva joventut o la seva vida els anys de conflicte civil al front. 
Un d'aquests era el meu avi: quintat el 1938, als 21 anys, va romandre destinat al front granadí fins la fi de la guerra i després va ser internat al camp de presoners que es muntà a la plaça de braus d'aquella ciutat fins que un dels seus germans, guàrdia civil, el tragué d'allà. Fa uns anys sol·licità el reconeixement com a víctima o represaliat... Morí abans de veure com un govern anomenat progressista menyspreava la sol·licitud i el temps que dedicà a defensar la idíl·lica República que ens volen vendre ara.

I una menció especial per a un exemple de militar honest i professional, afusellat el 18 de febrer de 1937 per no haver-se sumat a la sublevació militar del 18 de juliol, però que no ha estat pas reivindicat per les esquerres per la seva condició de català, militar i lleial sempre (àdhuc el 6 d'octubre de 1934, mentre governaven les dretes) al règim republicà: Domingo Batet Mestres.

(Addenda de 19/2/2007)
Continuant amb el tema de l'altre dia adjunto la carta que m'han publicat en dos rotatius locals. És la tercera vegada que m'ho fan i ja m'ho estic creient! (Déu meu, què modest sóc!)
"El general Batet
Ara fa 70 anys, el 18 de febrer de 1937, moria afusellat a la ciutat de Burgos el general tarragoní Domingo Batet Mestres per no haver-se sumat a la rebel·lió contra la República. Fa vergonya que formacions i persones que s'omplen la boca amb les virtuts d'un règim que presenten com idíl·lic no dediquin el més mínim record a un home que, governés qui governés, fou fidel servidor del mateix i exemple de militar professional.
Serà perquè era militar i català, i a més creient? ¿Serà perquè durant l'octubre de 1934 mantingué la legalitat republicana, regida llavors per un govern de dretes, enfront un rebel govern de la Generalitat presidit per Lluís Companys? No reclamarà ningú la seva rehabilitació o és que aquest tipus de memòria històrica molesta?"
Un altre dia, més per primavera intentaré parlar del maig de 1937.