dilluns, 3 de novembre de 2008

Consejos vendo...

(Publicat el 28/1/2007)

...que para mí no tengo" diu un refrany castellà. I és ben cert: estem envoltats de persones que es creuen els més savis del món i, com que els consells són gratuïts (faltaria més!) i en aquestes latituds patim d'incontinència verbal, es permeten "regalar-te" -o més ben dit regalar-se les orelles- unes recomanacions, uns consells, uns remeis, que no s'apliquen als seus propis casos.
Posant un símil literari: a la novel·la Peñas arriba, de l'escriptor càntabre José María de Pereda, apareix un personatge que va dient als veïns què s'ha de fer i arreglar, però del que el metge comenta que la pròpia casa se li cau a trossos. Doncs és ben bé això, i que consti que també m'he d'incloure en el grup dels que estenen receptes d'actuació per als demés però no les segueixen a casa.
Això em recorda que un dia d'aquests hauré d'escriure sobre la dèria de parlar per parlar, però crec que abans m'hauré de llegir el Tractatus de Wittgenstein.