dilluns, 3 de novembre de 2008

Dijous Sant

Publicat el 5/4/2007

Som a Setmana Santa i no està de més recordar-ho: és temps de processons (que tant van per fora com per dins), brunyols, tortells i mones per als llaminers.. Però per als creients d'oració (bé, en sí és TOT l'any).

Avui, el Dijous Sant, es conmemora l'últim sopar, la institució de l'Eucaristia. És també el dia del Perdó, i en aquest tema voldria entrar. Hauré de deixar ben clar que no sóc ni pretenc ser un entès en la matèria (en castellà es diu que "Doctores tiene la Iglesia..."), sinó ben humilment deixar el meu granet de sorra.

Primer hauré de deixar ben clar que no es pot reduir la pràctica cristiana a unes dates (Nadal, Quaresma, Pasqua...) o unes hores concretes (les misses). No, de cap manera. Sempre ha de ser Advent, Nadal, Quaresma, Pasqua, Pentecosta o el que sigui en els nostres cors. No podem estar pendents del calendari per fer més meditació ja que és Quaresma o Advent, per exemple, ni joia perquè sigui Nadal o Pasqua. Ha de ser SEMPRE.

Algú pot entendre-ho com una barreja de sentiments contradictoris però no: és l'ideal d'equilibri en el comportament. Joia per ser fills del Déu vivent, reflexió per les nostres paraules i els nostres actes, sempre amor (perquè Déu ho és) amb els nostres semblants. I aquest Amor s'expressa en el Perdó, en la Reconciliació. Recordem que si algú com Ell mitjançant el seu Fill ho ha fet amb nosaltres, què menys podem fer, mesquins com som.

Des d'aquí perdono a tots els que m'han ofès, voluntària o involuntàriament, de paraula, fet o pensament, davant meu o a les meves esquenes. I espero que aquells als qui he ofès de la mateixa manera em perdonin.