dilluns, 3 de novembre de 2008

Un petit tribut a Fauré

(Publicat el 31/1/2007)
Mentre escric aquestes línies sona per l'altaveu el Requiem de Gabriel Fauré. L'obra respira intimisme i serenitat, sense el caire operístic del de Verdi, ni l'espectacularitat del de Mozart. Crec que Fauré va composar-lo per la mort d'algú estimat, els seus pares. No és tràgic, sinó confiat en la vida més enllà, en el just descans de l'ànima.


Tinc alguns records lligats a aquesta peça. El més estimat és una tarda de gener a Montmartre, davant el Sacré-Coeur, amb ell cel cobert de núvols que deixaven filtrar una llum tènue sobre Paris. I a una banda, fantasmagòrica, la torre Eiffel. Hi trobo adient el fragment de l'Agnus Dei, però també de l'ofertori (O domine Jesu...Hostias et preces...). De tant en tant, quan estic especialment sensible, recorro a l'audició de l'obra.
Potser haver tingut l'oportunitat d'interpretar el Cantique de Jean Racine va mostrar-me que el meu recel cap als treballs d'aquest compositor era equivocat i motivat pel desconeixement. 
Valguin, doncs aquests gargots improvisats com a humil homenatge al mestre.