dijous, 6 de novembre de 2008

La unificació

Publicat el 24/4/2007

Repassant les efemèrides de la Guerra Civil que uns i altres volen revisar segons la seva òptica trobo que el 19 d'abril de 1937 per decisió del Caudillo es fusionaren en una única entitat política els partits que donaven suport al bàndol sublevat. S'incloïen membres del Partit Agrari (formació de petits propietaris rurals), la CEDA (conservadors), alguns de la Lliga i del PNB (recordem que els quadres d'aquesta formació a Àlava i Guipúscoa van donar suport al moviment), carlins i falangistes. Precisament aquests 2 últims grups eren els pilars bàsics en la societat civil: els falangistes posseïen la retòrica feixista que motivà l'adhesió de part de la joventut dretana, mentre els carlins afegien un fort caràcter catòlic, tradicionalista i interclassista al moviment, a més de la sang dels voluntaris requetès (xifrats en uns 30.000).

Franco mitjançant el seu cunyat, el maquiavèlic Serrano Súñer, escapçà tota opinió contrària al seu projecte de partit únic bé amb l'exili (Fal Conde i D. Xavier de Borbó) o amb la presó (Hedilla, cap del falangisme). Buidà de contingut la nova formació tot adoptant-ne les formes d'uns i altres perquè s'hi poguessin apuntar els arribistes. Convé recordar-ho: el 19 d'abril de 1937 mor la Falange i neix el franquisme.